Música

El Pony Pisador i Joan Garriga presentem el single “A la Gandula”, una oda a la mandra que, a ritme de calypso, ens convida a estirar-nos i gaudir de la vida contemplativa. Hem incorporat sons de la música de platja i estiu d’arreu, concretament ritmes de mento jamaicà i calypso caribeny, així com la guitarra lapsteel, l’ukelele de Hawaii i la steel drum, tradicional de Trinitat i Tobago.

Aquesta cançó és l’única completament instrumental del disc, pren l’esperit de “Dolores” [de Matricular una galera (Coopula, 2019)] i està pensada per obrir els concerts. En ella recollim la nostra experiència d’un viatge en cotxe que vam fer el 2016 al nord de la península ibèrica, per Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi. En aquell viatge vam intentar apropar-nos a les músiques tradicionals de la zona assistint a diversos concerts. Un d’ells va ser la Nueche Celta de Porcía, a Astúries, on vam passar una bona nit bevent sidra i ballant munyeires. El dia següent, vam conèixer l’Oscar Calle, que era un gran fan del grup Corvus Corax, i ens va convidar a la seva furgoneta a dinar ‘el guisote del Tío Benito’, un guisat de cigrons.

La peça es composa de 3 tonades populars: “Bodas de Cantabrana” (una localitat de la província de Burgos molt propera a Euskadi i Astúries), “Jotaerre”, un fandango basc de trikitixa, i la “Muiñeira de tormaleo”, una munyeira asturiana. En aquest tema també hem aprofitat per mostrar alguns dels instruments nous que hem après a tocar: l’acordió, la gaita i el cavaquinho.

Aquesta cançó que vol ser la “Lime Scurvy” [de Matricular una galera] d’aquest disc: frenètica, plena d’estímuls i a tota velocitat. Volíem seguir el mateix procés que havíem seguit anteriorment amb aquest tipus de temes, i fer que les melodies fossin tonades tradicionals. Però en aquest cas, seguint amb la filosofia del disc, vam decidir buscar tonades catalanes, concretament el ball de contradanses boges de la festa major de Solsona, i la Polca del Cop de Peu.

Entre els recursos musicals de la cançó, a part del tempo frenètic, vam crear un tram inspirat en els arranjaments de cambra de música clàssica, amb una línia de baix inspirada en les sonates de piano de Mozart. També vam prendre un recurs de la música italiana, concretament d’Antonio Castrignanò, consistent en crear un gran contrast entre un tempo molt ràpid de les tornades i el molt lent de les estrofes. Sobre la lletra, volíem jugar amb embarbussaments i jocs de paraules amb noms d’ocells perquè ens feia molta gràcia. Volíem també fer aparèixer el gafarró, ocell simbòlic de Premià de Mar, un dels nostres pobles preferits.

L’altra cançó que va donar origen al concepte del disc. La Guerra de l’Emú és un esdeveniment històric real en què el govern australià va enviar l’exèrcit a controlar una “plaga” d’emús que havia envaït els conreus dels nouvinguts a Austràlia després de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit no va poder eliminar-la, i així es va donar la seva primera derrota en un conflicte armat. Aquesta història ens semblava genial, així que vam decidir fer-ne una cançó. A nivell musical, vam combinar l’estil del punk celta de Dropkick Murphys, l’èpica revolucionària d’una cançó d’Ebri Knight o Obrint Pas, el so de marxa militar, i una gaita i caixa, com en la tradició escocesa. Aquí s’hi afegeixen un bon grapat de modulacions i una tonada de composició pròpia imitant la sonoritat de banjistes com Gerry O’Connor.

Per al videoclip, hem volgut seguir apostant per la col·laboració amb mecenes i fans. En aquest cas, hem col·laborat amb els tres joveníssims (10 a 12 anys) membres de la Confraria del Mithril. Van fer un vídeo amb el Minecraft versionant una cançó nostra i ens va agradar tant que hem volgut que participin al disc.

En aquest tema volíem buscar una sonoritat a mig camí entre les cançons d’Esquirols i les cançons acústiques de Blind Guardian. Alhora, volíem explorar la sonoritat de la música de fantasia medieval i de la música antiga, introduint-hi la guitarra clàssica i un dels instruments nous, la viola de roda. Per fer-ho, ens vam inspirar en l’estructura de cançó tradicional narrativa com són “La presó de Lleida” o “La filadora”, en què les estrofes són una sola unitat d’estructura musical, sense una tornada convencional, i les frases al final es repeteixen.

També en la línia de crear cançons que funcionin tant als concerts d’El Pony Menut com d’El Pony Pisador, vam decidir fer una història sobre l’amistat i l’exaltació del paisatge i la natura. Per això, al videoclip vam voler combinar l’imaginari de llibre medieval i imatges sense perspectiva realista, amb l’estètica del programa Una mà de contes, que feien al K3 quan érem petits. Un fet destacable d’aquest videoclip és que l’hem realitzat íntegrament nosaltres: tant els dibuixos com l’execució i la gravació.

Tot i els girs musicals que hem fet, no podíem fer un disc sense una cançó marinera. Per això vam decidir crear un sea shanty fent servir recursos musicals del Mediterrani: el compàs de 5/4, que no és habitual en els sea shanties però si en la música turca i grega, i el mode frigi, dels cants tradicionals de Catalunya i del País Valencià, així com del flamenc. També volíem fugir una mica dels tòpics de la pirateria del carib i intentar generar altres imaginaris, i per això vam inventar-nos un relat sobre un vaixell contrabandista, quasi fantasma, que és tan ràpid que ningú arriba mai a veure’l.

Aquesta cançó ens va donar la idea de fer un disc d’ocells. La broma es basa en un mem habitual d’internet, i és un desenvolupament en forma de cançó acumulativa, com “Joan Petit” o “Rattlin’ Bog”. En volíem fer una aproximació pensada per al projecte d’El Pony Menut [pensat per a públic familiar] i crear una cançó que tingués un humor absurd i alhora fos simpàtica per a la canalla.

A nivell musical, vam voler combinar els recursos de la música barbershop (a la intro i al final, hi ha una referència al “Notre Dame Medley”, una de les millors actuacions de barbershop dels últims anys), amb el bluegrass i la sonoritat de banda de carrer, on destaca l’ús de l’instrument washboard, així com el recurs del mickeymousing -en què la música imita els moviments del videoclip- en l’arranjament de violí i flauta. Per tant, com que el so evocava un imaginari dels EUA de principis del segle XX, dels musicals i les pel·lícules d’animació clàssiques, vam decidir tractar de captar aquest esperit en el videoclip, on juguem amb la idea de representar una obra de teatre escolar amb estètica de Broadway. Vam treballar amb alumnes de l’escola Memory i amb l’Alba Galimany, mecenes i col·laboradora del grup des de fa temps com a coreògrafa, així com amb Goyo Arias i Alicia Jansen per l’escenografia. A més, vam poder enregistrar al teatre La Flor de la Palma de Teià, que ens va cedir generosament l’espai. Malgrat l’aspecte “infantil”, és el videoclip en què hem comptat amb més personal qualificat i hem fet una aposta més “professional.

Aquesta cançó l’hem creat amb la voluntat d’introduir-nos de ple en els sons del Mediterrani i l’Orient Mitjà, barrejant la música turca i àrab, el flamenc i els cants valencians. Entre els instruments nous, hi destaquen l’ús del duduk armeni, el clarinet, i la guitarra flamenca, així com el cajón. A la peça “L’avi simitarra” [també del Matricular una galera] ja hi havíem explorat la combinació entre música turca, italiana i búlgara, però encara no ens havíem aventurat a fer-ho en una cançó amb lletra, que creiem que pot ajudar a consolidar aquestes sonoritats com a part del nostre imaginari propi.

Com que som fans d’artistes de la música tradicional valenciana, vam creure convenient convidar a cantar Jonatan Penalba, un dels seus referents més joves, tant per poder comptar amb algú que conegués en profunditat la seva manera de cantar (ja que nosaltres només en som aficionats), com per no haver d’impostar el valencià que li és propi a aquesta música. Una de les altres característiques és la introducció d’elements de jazz flamenc en l’interludi, inspirat en artistes com Jordi Bonell o Javier Colina. Per això, hem comptat amb els Polzes Prènsils Quartet, la nostra banda de directe, ja que ells són músics de jazz en origen.

Aquesta peça de composició pròpia volia imitar l’estil de les Cançons de vi i taverna (Picap, 1976) de Jaume Arnella. Ens vam inspirar en la nostra participació al Càntut i en els nostres amics Germà Negre, que considerem molt bon exemple d’aquesta sonoritat de cançó catalana tradicional de beure. Jocs de paraules com “el tord va tort” o “la tórtora porta una turca” justifiquen una història que hem volgut explicar sobre una base inspirada en l’ska clàssic jamaicà dels anys 60. Utilitzant el bodhran, les culleres i la canya esquerdada, així com l’acordió imitant el teclat, hem creat una base rítmica on els instruments acústics supleixen la funció dels instruments elèctrics típics. Hem tractat d’apropar-ho a la sonoritat del folk català, amb l’acordió, el clarinet, el flabiol i el violí.

Per aquest disc ens feia molta il·lusió fer una sardana a cappella. Ja vam explorar aquest so amb la nostra versió de “Tossa Bonica”, que tot i no formar part de cap àlbum s’ha convertit en una habitual dels concerts. Per això, vam compondre una sardana amb una lletra a partir de jocs de paraules amb noms d’ocells, seguint els cànons estilístics de Port Bo. No tenim la garantia que sigui una sardana amb una estructura correcta per ballar-la (no en sabem prou)… però què hi farem?, no es pot tenir tot. També ens feia il·lusió posar recursos vocals sorprenents, ja que és part de la nostra identitat, i feia temps que volíem aprofitar les nostres habilitats en el xiulet com a recurs musical virtuós, inspirant-nos especialment en la figura de Roger Whitaker.

Aquesta cançó va ser creada el 2020, durant la pandèmia, i és fruit d’una llarga amistat que ens uneix amb les Tarta Relena: per a nosaltres, un dels millors grups de Catalunya. La peça és una oda a la necessitat de cantar en conjunt com a forma de teràpia, inspirant-nos en la dita “qui canta els seus mals espanta“. Com que la lletra versa sobre una planta, vam decidir anomenar-la “Strelitzia”, una flor anomenada ‘Au del Paradís’, per poder incloure-la al disc sense que estigués descontextualitzada. Musicalment, combinem els cants búlgars i georgians tradicionals, on les veus s’entrellacen de manera que sempre hi ha una línia que fa la mateixa nota i generen harmonies dissonants i misterioses, i aquesta línia melòdica la canten alhora moltes veus, creant un efecte molt poderós. També hi apareix l’harmonia amb veu gutural pròpia del ‘cantu a tenore’ de Sardenya i un arranjament musical inspirat en la taranta i la pizzica de la regió del Salento, al sud d’Itàlia, que es caracteritza per melodies repetitives a tota velocitat i augments de tempo.

encara no hi ha res aqui jej

aqui tampoc

pero

sabies que

hi ha una cosa molt savia

que diu tal que aixi:

⣿⣿⣿⣿⣇⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠈⠉⠛⠻⣿⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣦⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⢀⣤⣄⡀⠀⢻⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣇⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠸⣿⣿⣿⠃⢰⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣆⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⢀⣼⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⡆⠀⠀⠀⠀⠀⠀⢶⣶⣶⣾⣿⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣧⠀⢠⡀⠐⠀⠀⠀⠻⢿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⡄⢸⣷⡄⠀⠣⣄⡀⠀⠉⠛⢿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣇⠀⣿⣿⣦⠀⠹⣿⣷⣶⣦⣼⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣼⣿⣿⣿⣷⣄⣸⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿
⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⢿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿⣿

te l’has menjat ajjajajaj

Feia un temps que volíem fer una cantata que durés més o menys mitja hora i amb una arranjament orquestral molt èpic. Al final no ha pogut durar mitja hora perquè de vegades ens dona per ser realistes i tal, però hem intentat ser molt fidels a la resta. És el projecte col·laboratiu més gran que hem fet mai, simulant una orquestra de més de 50 persones havent-ne passat només 13 per l’estudi. La lletra és nostra, sobre les melodies de tres sea shanties diferents: High Barbary, Shiney Oh i Spanish Ladies. Al final ens ha quedat una espècie de musical molt curt, que recorda a la banda sonora de la pel·lícula Pirates del Carib, la qual cosa considerem una absoluta victòria i un bonic homenatge a un component clau del cinema de la nostra infància.

For some time we wanted to do a sinfonic song that lasted about half an hour and with a very epic orchestral arrangement. In the end it couldn’t last half an hour because sometimes it gives us to be realistic and such, but we have tried to be very faithful to the rest. It’s the biggest collaborative project we’ve ever done, simulating an orchestra of more than 50 people with only 13 in the studio. The lyrics are ours, on the melodies of three different sea shanties: High Barbary, Shiney Oh and Spanish Ladies. In the end we are left with a kind of very short musical, reminiscent of the soundtrack of the movie Pirates of the Caribbean, which we consider an absolute victory and a beautiful tribute to a key component of the cinema of our childhood.

Aquest és un shanty que portem uns quants anyets cantant. El feiem acapella i sense afegits de cap mena, però alhora ens feia venir ganes jugar-hi i afegir-hi coses. D’aquesta manera vam decidir modificar el compàs a cada estrofa i afegir dos dels nostres tunes preferits, Cork Hornpipe (tonada tradicional irlandesa) i el jig Mouse in the Kitchen (de Colin Farrell), que també fa temps que toquem i ens recorden molt als nostres inicis, quan encara no sabíem ben bé a on ens portaria tot plegat. Esperem que us porti bons records com a nosaltres.

This is a shanty that we have been singing for a few years. We used to sing it acapella and without additions of any kind, but it made us want to play with it and add things to it. So we decided to change the beat to each verse and add two of our favorite tunes, Cork Hornpipe (traditional irish tune) and the jig Mouse in the Kitchen (by Colin Farrell), which we also played for a long time and remind us a lot of our beginnings, when we still did not know very well where all of this would take us all. We hope it brings back to you fond memories like it does to us.

Aquest és un dels Sea Shanties que vam aprendre a Anglaterra, voltant per algun festival de Shanties en un bonic poble portuari. I de fet, com tendeix a passar, un cop a casa vam estar prop d’un mes amb la cantarella al cap. Hem intentat fer-ne una versió senzilla i sense modificar-la gaire. Destacable presència del banjo “clawhammer”, per suposat. Esperem que se us enganxi com a nosaltres.

This is one of the Sea Shanties we learned in England, walking around a maritime festival in a beautiful harbor village. And in fact, as it turns out, once we got home we were like a month with the melody in our head. We tried to make a simple version without modifying it much. Remarkable presence of the “clawhammer” banjo, by the way. We hope it gets stuck in your mind as it is in ours.

Bully in the Alley és un Sea Shanty molt clàssic del repertori popular. Us hi hem deixat un caramelet al final, d’influència dels quartets barbershop. Esperem que el gaudiu tant com nosaltres.

Bully in the Alley is a very classic Sea Shanty from the popular repertoire. We’ve left you a sweet surprise at the end, influenced by the barbershop quartets. We hope you enjoy it as much as we did.

Eliza Lee és un Sea Shantie d’aquells que hem marxat a Anglaterra sense saber i que hem tornat cantant. A part de les lloances a un vaixell, que sempre fan de bon mencionar, hi hem afegit un bodhran, que sumat a la sonoritat de veus a capella generen una atmosfera que ja feia temps que havia de passar. Si t’agrada no fer el préssec i estar dins, aquest tema és per tu.

Eliza Lee is one of those Sea Shanties that we left to England not knowing and came back singing. Apart from the praises to a ship, which are always good to mention, we have added a bodhran, which attached to the sound of a cappella voices generates an atmosphere that we had the feeling that had to happen for so long. If you don’t like to be a peach and you want to be in, this is for you.

Pass Around the Grog és un dels shanties més bonics que hem cantat. No només les melodies i les harmonies són molt cuquis sino que la lletra parla de compartir el beure i ser hamegs. Si t’agraden les coses que molen, t’agradarà.

Pass Around the Grog is one of the most beautiful shanties we have ever sung. Not only are the melodies and harmonies very cuddly but the lyrics talk about sharing, drinking and being friends. If you like things that are cool, you will like it.

Pay Me my Money Down és un altre dels nostres temes preferits a l’hora d’anar a cantar a festivals de Sea Shanties, des de fa ja força temps. A part d’una lletra divertida, és molt fàcil d’aprendre, s’enganxa molt i ens ha deixat jugar-hi per creuar-lo amb músiques com el trad jazz o el ragtime. Altament recomanada per qui li agradi la música de ser feliç.

Pay Me my Money Down is another of our favorite songs when it comes to singing at Sea Shanties festivals, for quite some time now. Aside from being a fun lyric, it’s very easy to learn, it’s very catchy and it’s allowed us to cross it with music like trad jazz or ragtime. Highly recommended for anyone who likes music to be happy.

Don’t Forget your Old Shipmates és un tema noble i solemne que potser us sona de l’escena del sopar amb el capità de la pel·lícula Master and Commander, però a part també ens agrada molt perquè tota l’estona ens recorda que no ens hem d’oblidar mai de la gent que t’acompanya en els viatges pels set mars. Fa molt que el cantem i feia temps que havíem de gravar-la, i per fi ho hem fet com sis anys més tard.

Don’t Forget your Old Shipmates is a noble and solemn song that may remind you the scene of the dinner with the captain from the movie Master and Commander, but apart from that we also like it a lot because it reminds us all the time that we must never forget the people who accompany you on voyages through the seven seas. We’ve been singing it for a long time and it’s been a long time since we had to record it, and we finally did it like six years later.

Roll the Woodpile Down és un altre tema d’obligat aprenentatge després dels nostres viatges a festivals de Sea Shanties. Hi ha un Sus4 molt èpic al final, que sona com aquells moments de quan una pel·lícula s’està acabant i la banda sonora et fa plorar. Si tens sentiments t’agradarà.

Roll the Woodpile Down is another must-learn song after our trips to Sea Shanty festivals. There’s a very epic Sus4 at the end, which sounds like those last scenes of a movie when the soundtrack makes you cry. If you have feelings, you will like it.

Si de per sí ja tendim a ser poc ortodoxos, la versió d’aquest sea shanty que presentem en aquest nou disc ho és menys encara. Del dubstep al ragtime i del iodel al trap, sense cap mena de vergonya. Demanem que us l’escolteu amb la serietat que mereix.

If we already tend to be unorthodox, the version of this sea shanty that we present on this new album is even less so. From dubstep to ragtime and from iodel to trap, without any shame. We ask that you listen to it with the seriousness it deserves.

Ens va agafar bastant per sorpresa que aquest Sea Shanty es fes tan viral a Tik Tok, i de fet haguéssim tret abans aquest tema i la resta del disc si no fos perquè el nostre treball anterior va tenir una rebuda espectacular i mereixia un temps més per poder-ne fer una presentació i gira dignes. Tot i les excuses, el que és innegable és que, un cop més, hem fet molt tard a la moda. Però com diuen alguns, “It’s never too late for Sea Shanties”. Bueno vale “alguns” som nosaltres.

It took us quite by surprise that this Sea Shanty went so viral on Tik Tok, and in fact we would have taken out this track and the rest of the album before if it weren’t for the fact that our previous work had a spectacular reception and deserved more time to to be able to make a worth presentation and tour. Despite the excuses, what is undeniable is that, once again, we are very late in fashion. But as some people say, “It’s never too late for Sea Shanties.” Well, “some people” is us.

Durant un directe de twitch, on demanavem que ens enviessin cançons que no coneguessim per aprendre-les en viu, la nostra estimada familia de mecenes ens va proposar aquest tema tradicional català, recollit per Joan Amades al cançoner de Folklore de Catalunya (1951). La delicadesa de la melodia en contrast amb la duresa de la lletra ens van cridar molt l’atenció, i el Guillem no se la podia treure del cap. A part de ser el més similar que hem sentit a un Sea Shanty de la nostra terra i en català, parla molt amablement de canibalisme a altamar, que ens sembla molt savi. Esperem que també us ho sembli.

During a twitch live, where we asked to be sent songs we did not know to learn them live, our beloved family of patrons proposed this traditional Catalan theme, collected by Joan Amades in the songbook of Folklore de Catalunya (1951). The delicacy of the melody in contrast to the harshness of the lyrics caught our attention, and Guillem couldn’t get it out of his head. Apart from being the most similar we have heard to a Sea Shanty of our land and in Catalan, it speaks very kindly of cannibalism on the high seas, which seems very wise to us. We hope you find it wise too.

Whip Jamboree és un Shanty que teníem pendent aprendre i cantar des de feia temps, però no sabíem si fer-ho de forma ortodoxa o deixar-nos anar. El Miquel feia temps que pensava en fer un Shanty reggae però no sabia a quin quedaria bé, i el Ramón va proposar Whip Jamboree. La seva proposta va ser rebuda amb molt de foc i molt de forward. Esperem que la rebeu igual. Vybz.

Whip Jamboree is a Shanty that we felt we had to learn and sing for a long time, but we didn’t know whether to do it orthodoxly or just let go a bit. Miquel had been thinking of doing a Shanty reggae for a long time but didn’t know which one would look good, and Ramón proposed Whip Jamboree. His proposal was received with much fire and much forward. We hope you receive it the same way. Vybz.

Sabies que…

si llegeixes les descripcions…

de totes les cançons…

d’aquest disc…

podràs acabar…

descobrint…

un dels secrets…

més ben guardats…

d’aquest grup?

Això ho he fet perquè…

no crec que ningú es llegeixi això…

bueno, el secret és…  LA RECEPTA PER FER UN GUISOTE DEL TIO BENITO!

la trobareu aquí:

aquí

Aquest set el vam fer com a homenatge a la Dolores, la mare del Ramon, per haver-nos deixat assajar a casa seva durant tres anys i haver estat tan amable amb nosaltres. Ho fem extensible a les famílies de cadascú, que també ens han tingut a casa seva fent assajos tot sovint.

És un set de tres jigs, Calliope House, When The Cock Crows it is Day, i Up Leitrim. Amb aquesta peça volíem transmetre el nostre amor per la música celta i fer-ne un arranjament tan bo com poguéssim.

Hem intentat explicar musicalment la història del grup. Entren tocant l’Adrià i el Ramon i ràpidament s’afegeix el Guillem i tots tres toquen la melodia del primer jig. Tot seguit entra el violí acompanyant, però no serà fins després de l’entrada del Martí que el Miquel s’afegeixi a la melodia i es tanqui la formació actual.

Al segon jig vam treballar l’acompanyament rítmic d’una manera que encara no havíem fet mai, creant un ritme abans de començar la melodia, inspirats per grups com Lúnasa. Vam afegir també un interludi inspirat per l’estil de Talisk, on la melodia deixés lloc per la harmonia i l’atmosfera.

Lime Scurvy és una cançó de les nord-americanes Susie Deane i Sarah R Newcomb (sota el pseudònim d’Elliot Crawford Finch) amb el títol original de The Capitain’s Shanty. El nostre arranjament vol millorar el concepte de barrejar un sea shanty amb tonades celtes amb un estil frenètic que vam descobrir amb Johnny Comes Down to Hilo.
Els reels que hi surten són Flogging Reel, Boys of Malin i Mc Arthur’s Road. Cadascuna està en un to diferent, i per fer les transicions ens vam inspirar en artistes de folk nord-americà com We Banjo 3 o Chris Thile. 

Lime Scurvy és un sea shanty humorístic que està escrit com l’escriuria algú que mai ha anat al mar. Aquesta idea és important en el nostre grup, ja que per nosaltres la música és una forma de viatjar a través de la imaginació. Això, i que nosaltres tampoc hem navegat mai. La vam descobrir al disc de The Mollyhawks, el grup del John i la Sue, que són qui ens va portar a tocar a Anglaterra per primer cop.

I’ve been a sailor since my birth
Yo ho ho and a bottle of rum
Took my home, for all it’s worth
Yo ho ho and a bottle of rum

Lime, scurvy, ambergris and marmalade
Hoist the petard, and we’ll haul away the bully boys
Lime, scurvy, ambergris and blubber, we’re
Bound for Cincinnati

Sight the bowsprit, down the grog
Carve the turkey in the log.

Come the day she’s out of port
Keel the bosun o’er the thwart.

Through a fluke the spout did wail,
And that’s the end of my scrimshaw tale.

Aquesta cançó està inspirada en el món d’Astèrix i Obèlix i vol ser en certa manera un homenatge a uns còmics que ens agraden molt a tots.  

Havent començat a gravar el disc, i sent conscients que Tot és Part de Ser un Pirata és el nostre hit, ens vam adonar que no hi havia cap cançó que tingués el seu esperit simpàtic i infantil. Així que pensant en que la utilitat dels menhirs no està clara ens va fer molta gràcia fer una cançó explicant-ne les virtuts com si fos un anunci.

Per aquesta cançó vam incloure per primer cop el recurs del lilting, una forma de cant tradicional d’Irlanda que consisteix en interpretar les tonades fent servir síl·labes sense significat.

És una pedra llarga que haureu d’enterrar una mica
Perquè quedi mirant ben amunt com una llança o una pica
No en fareu un bon ús com a flotador o com a canica
la seva funció tot just l’explica la cançó

El menhir és bo per diddly daddly dom
El menhir serveix per diddly daddly dom
Però el millor que té el menhir és que diddly daddly skiddly daddly diddly daddly hey!

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena
Som la confraria del menhir
Cantem, ballem, a ritme de boixarda
Enlloc no trobareu pas un menhir millor

Tan li fa quin sigui el teu monument funerari preferit
Un crómlech, una tomba, un cenotafi o un dolmen de granit
N’hi ha de totes les mides: grans, mitjans i algun més esquifit
Sigui com sigui en menhirs no hi ha res escrit

El menhir és bo per…

Menhirs, menhirs, menhirs de tota mena…

El menhir pot ser petit, per la tauleta de nit
El menhir pot ser molt gran, per la porxada del davant
El menhir pot ser menut, pots portar-lo a l’institut
El menhir pot ser gegant, i amb llumetes al voltant

Diim-di dadl-di didl-di dum
Didli diim-li dadl-di didi-li daa
Didl-di dadl-di didli-ai dum
Skidldi-dadli dom-pa dum didl-di

Diim-di adl-di dadl-di dum
Didli diim-di dadl-di didl-di daa
Lidli-ai-dom-ladl didl-di dey
Skidldi dadldi dom

El menhir pot ser petit
Enriqueix el sofregit
El menhir pot ser molt gran
Perquè hi segui l’elefant
El menhir pot ser menut
Va molt bé per l’escorbut

Menhirs, menhirs de tota mena…

Santianna també és un sea shanty tradicional. Va ser el primer que vam aprendre com a grup i durant la primera etapa el cantàvem acapella. El títol de la cançó ve del comandant mexicà Antonio López de Santa Anna, que va lluitar contra els Estats Units a la guerra de 1846. La vam gravar fa temps en un vídeo com a Santy Ano, una altra versió del títol, però la vam modificar per raons de caire anatòmic. 

Vam pensar que quedaria molt potent si la barrejàvem amb un estil inspirat per la música metal. Per això vam buscar dos reels, Catharsis (escrita per Amy Cann) i Tongadale (escrita per Farquhar MacDonaldand), que tinguessin una sonoritat menor i recordessin a grups com Children of Bodom. 

Vam intentar afegir-hi recursos propis del gènere, com els arpegis per terceres, les veus guturals, els blast-beats, etc. inspirats en bandes com Alestorm o Ensiferum. Vam adaptar la lletra per fer-la més piratesca i donar-li així un caràcter més agressiu.

We are sailing down the river from Liverpool
Heave away, santianna
Them sails are set and the hatchers full
All across the plains of Mexico, and it’s

Heave her up, and away we’ll go, away Santianna
Heave her up, and away we’ll go, all across the plains of Mexico
We’re a fast clipper ship and a bully good crew
Capitain’s got a wooden leg and a parrot too

The deeds we do will forever be told
We sail for fame and we kill for gold

We’re hunting a treasure buried deep below
Around cape horn through the ice and snow

In Mexico I long to be
With a tankard of ale awaiting me

In Mexico with the golden shore
Where the rum’s so good you always ask for more

Per a Maggie May volíem fer una cançó amb un estil estrictament bluegrass. El bluegrass és una forma de música country originada per Bill Monroe als anys 40, que es caracteritza pels tempos ràpids i les harmonies vocals. Per barrejar-lo amb cançons marineres vam trobar Maggie May, una cançó tradicional de Liverpool que té la mateixa harmonia que molts standards del gènere.

Al 2014 ja vam intentar tocar bluegrass en un assaig i va sonar tan malament que no ho vam intentar més fins 4 anys més tard. En el nostre viatge als Estats Units el juliol de 2019 vam tenir la sort de conèixer al David McLaughlin, mandolinista de The Johnson Mountain Boys, gràcies al qual vam poder aprendre les particularitats de l’estil de primera mà. És el primer cop que gravem una cançó amb solos, que són un element indispensable del bluegrass i la veritat és que ha costat molt i n’estem força satisfets.

Oh Maggie, Maggie May they have taken you away
You’ll never walk down Lime street anymore
For you robbed so many sailors and skinned so many whalers
You clever, no good, robbing Maggie May

Now gather round you sailor boys, and listen to my plea
And when you’ve heard my tale, oh, pity me
For I was a ready fool in the port of Liverpool
The first time that I come home from sea

I was paid off at the home from the port of Sierra Leone
Four pounds in a month it was me pay
With a pocket full of tin I was very soon took in
By a girl with the name of Maggie May

Oh Maggie, Maggie May they have taken you away…

Oh, well do I remember when I first met Maggie May
She was cruising up and down in Canning Place
She had a figure so divine, like a frigate of the line
And me being just a sailor, I gave chase

In the morning I awoke, I was flat and stoney broke
No jacket, trousers, waistcoat could I find
When I asked her where they were she said “My very good sir,
They’re down in Kelly’s Pawnshop number nine”

Oh Maggie, Maggie May they have taken you away…

Well, to the pawnshop I did go but no clothes there could I find
The policeman came and took that girl away
The judge he guilty found her, of robbing a homeward–bounder
And paid her passage back to Botany Bay

She was chained and sent away from Liverpool one day,
The lads all cried as she sailed down the bay,
And every sailor lad, was sad, but sort of glad
They’d sent away mischievous Maggie May

Oh Maggie, Maggie May they have taken you away…

Un dia el Guillem va dir “tius hem de composar una havanera si componem una havanera serem els jefes ajaj”. Així vam decidir compondre per primer cop una cançó íntegrament nosaltres utilitzant els recursos propis de l’havanera. La lletra parla de Bartomeu el Portuguès, un pirata real del segle XVII famós per ser el primer capità en instaurar un codi pirata entre els tripulants. A més sembla ser que no sabia nedar. La seva història ens va semblar molt sàvia i per això vam voler explicar-la de forma simpàtica i commovedora. 

Hem volgut incloure la mandolina i la viola, dos instruments poc habituals en l’havanera, per donar-li una sonoritat pròxima a la balada irlandesa. A més, per primer cop el Martí ha cantat com a veu principal en el grup, cosa que ens ha fet molta il·lusió. 

En un moll a l’illa de Tortuga
Enmig del bullici i la gent del carrer
Sota un vell barret s’aixopluga
El gest taciturn d’un vell bucaner

És famós pel mar de les antilles
I diuen que busca una tripulació
es diu que quan hi ha abordatge
Evitant ser vist a coberta
Sota el lleu balanceig de l’onatge
treu del seu cofre, un flotador

I surt carregat amb la daga i un sabre
Salta per la borda ja comença l’assalt
Va armat fins les dents però duu una bombolleta
Ha d’anar en compte si cau a la mar

I quan bufa llevant i a coberta hi ha aigua
Cal anar amb molt de compte, no pot pas relliscar
Agafa els manguets, però li fa vergonyeta,
A ell mai ningú li va ensenyar a nedar

Ha lluitat en més de mil batalles
el seu nom ressona en tavernes i bars
Els avis contaran rondalles
Del pirata que antany va conquerir els set mars

Sempre amb un fidel lloro a l’espatlla
una bandera negra oneja al pal major
i les naus fugen acovardides
temeroses de perdre la vida
en veure a la popa una figura erguida
amb un garfi, una espasa i un flotador

I sovint enyorant la terra i els arbres
En quan era jove i va triar el camí
No hi va pensar prou, ell no hi va pas caure
No sempre s’encerta quin ofici escollir

I guarda el flotador, tot pensant amb nostàlgia:
“maleït el dia que em vaig fer a la mar”
“maleït el dia que em vaig fer a la mar”

Sam’s Gone Away és un sea shanty tradicional alegre i viu. Els canvis de to d’estrofa en estrofa ens transporten uns estius endarrere, quan dos membres del grup vam visitar per primer cop el festival de Falmouth, pràcticament analfabets en la matèria. Allà vam poder veure un reputat cantant de sea shanties canviant de to a l’inici de cada estrofa de forma aleatòria. D’entrada, això va agradar a uns més que d’altres, però amb el pas del temps la idea de posar-ho en pràctica en aquesta cançó ens va entusiasmar a tots.

En el seu origen, cada estrofa fa referència a un ofici o càrrec de bord. Però a nosaltres se’ns feia fred i estrany ja que no som navegants experts i estem lluny de ser-ho. Així doncs, vam considerar que per fer-la més propera era millor parlar dels instruments que toquem, amb la certesa que ho fem millor que navegar. Aquest argument podria resultar incoherent tenint en compte les lletres d’altres sea shanties que cantem, però bueno jolin nose.

I wish I was the banjo man on board a man-o-war,
Sam’s gone away, on board a man-o-war.
I wish I was the banjo man on board a man-o-war,
Sam’s gone away, on board a man-o-war.

Pretty work, brave boys, pretty work, I say.
Sam’s gone away, on board a man-o-war.
I wish I played the mandolin on board a man-o-war

I wish I was the fiddler on board a man-o-war

I wish I played the double bass on board a man-o-war

I wish I was the whistler on board a man-o-war

Aquest set el vam fer amb l’intenció d’endinsar-nos en la sonoritat folk del mediterrani. Per això vam ajuntar Nihavend Longa, una peça de de la compositora otomana del segle XIX Kevser Hanim, la Tarantella Siciliana de Don Corleone (de la que no tenim més informació que l’audio de spotify lol) i Krivo Horo, una dansa popular búlgara -ja sabem que Bulgària no dóna al mediterrani però esperem que pugueu obviar aquest detall-.

La particularitat d’aquest set és que cadascuna de les tonades està en un compàs diferent, 4/4, 6/8 i 13/16, i s’enllacen utilitzant compassos d’amalgama. La percussió també té un paper destacat, ja que utilitzem la darbuka i el bendir, instruments tradicionals del nord d’Àfrica i el tamburello italià. Per primer cop també, incloem l’acordió, molt habitual en la música del mediterrani, i l’arpa de boca, un altre instrument molt utilitzat a la música folk arreu del món.

El títol ve d’una broma sobre l’Avi Guineu i la simitarra, el nom d’origen italià que tenen els sabres corbs del nord d’Àfrica, orient mitjà i la Índia.

En aquesta cançó hem volgut barrejar la sonoritat del bluegrass, els sea shanties, el yodel americà i les tonades irlandeses per fer una combinació frenètica i desenfadada. 

Hem acompanyat el shanty “A rolling down the river” amb les tonades Saint Anne’s Reel i Hommage a Edmond Parizeau -o Tactum reel, perquè el dia que el vam aprendre el Martí va anar a una perruqueria que es diu Tactum- i yodels a dues veus inspirats en artistes com Franzl Lang i Jimmie Rodgers. A més, la cançó canvia de to constantment i per primer cop inclou el banjo de 5 cordes tocant melodies.

The arabella set the main topsail
The arabella set the main topsail
The arabella set the main topsail
A Rollin down the river 

Rollin’ down, rollin’ down,
Rollin’ down the river,
Rollin’ down, Rollin’ down,
Said the bucko mate to the greaser’s wife 

A pumpkin pudding an’ a bulgine pie,
A pumpkin pudding an’ a bulgine pie,
A pumpkin pudding an’ a bulgine pie,
On board the Arabella

The arabella said the main foresail…

The arabella set the main royal…

The arabella said the yodeleiri
The arabella said the tri orouri orouri
The arabella said the triri orouri orouri

A Rollin down the river 

Aquesta cançó és un sea shanty que parla de begudes alcohòliques. La història diu que al morir l’almirall Nelson durant la batalla de Trafalgar, els anglesos van tornar el seu cadàver dins d’un barril de rom. En honor a aquest fet el grog -rom amb sucre i llimona- va ser conegut com a Nelson’s Blood. Així la cançó diu “una gota de la sang de Nelson no ens farà cap mal”, i a cada estrofa es va alternant la beguda.

Hem volgut afegir el Qui-Gon Gin i el Petyr Bailey’s com a begudes pròpies del nostre imaginari per fer-nos las risas. Les trobareu essent servides al videoclip del Pirata.

Musicalment hem volgut reivindicar la música acapella dels cants mariners. Hi hem posat cops i crits per donar-li una sonoritat més agressiva i cors per generar la sensació de multitud pròpia d’una tripulació.

A drop of Nelson’s blood wouldn’t do us any harm
a drop of Nelson’s blood wouldn’t do us any harm
a drop of Nelson’s blood wouldn’t do us any harm
And we’ll all hang on behind.

So we’ll roll the old chariot along
An’ we’ll roll the golden chariot along.
So we’ll roll the old chariot along
An’ we’ll all hang on behind!

A Petyr Bailey’s cup wouldn’t do us any harm

A little mug of beer wouldn’t do us any harm

A bottle of rum wouldn’t do us any harm

A Qui-gon Gin wouldn’t do us any harm

Roll Down és una peça de l’òpera folk The Transports (1977) de Peter Bellamy i és una cançó habitual als festivals de sea shanties. Aquesta és la primera cançó que vam fer per a aquest disc, quan al principi el concebíem estrictament com un disc de música marinera. 

La versió original la cantàvem acapella, utilitzant recursos propis dels barbershop quartets, un tipus de grups vocals populars dels Estats Units. 

Vam decidir posar-li un videoclip perquè el nostre amic Miquel Zelich té una barca i pensàvem que quedaria molt bonic. Un cop vam veure el videoclip vam veure que sense instruments d’acompanyament quedava massa poca cosa i vam decidir arranjar-la. Qualsevol similitud amb les campanyes publicitàries d’una coneguda marca cervesera amb el nom d’un cos celeste seguit per la paraula ordi però canviant la O per una D, la R per una A i la D i la I per dues M és pura casualitat.

Ye ladies of Ply-mouth, we bid you good-bye,
Roll-oll, roll-oll-oll down!
We will rock you and roll you again by and by,
Walk a-round, me brave boys, and roll down!

And we’ll roll-oll, roll-oll-oll down,
Walk a-round, me brave boys, and roll down!

The anchor’s away and the sails are unfurled,
We’re bound for to sail her halfway ’round the world,

In the deep Bay of Biscay the seas do run high,
Them poor weary transports they’ll wish they could die,

When the great southern whales on our quarter do spout,
Them poor weary transports, they’ll goggle and shout,

When at last we draw near to Australia’s bold strand,
Them poor weary transports, they’ll long for the land,

Then, sweet ladies of Plymouth, we’ll pay all your rent,
And go roving no more till our money’s all spent, 

And when we set sail for the old England’s shore
The poor stranded transports will see them no more

Aquesta cançó és un homenatge a l’humor absurd que ens caracteritza. En ella hem volgut crear una lletra surrealista a partir de les parides de l’imaginari que publiquem a les xarxes socials. La cançó original és Muirsheen Durkin, i va ser durant la nostra primera gira a Anglaterra que vam començar a cantar-ne la melodia tot posant-hi frases amb els personatges del nostre imaginari.

Al principi no sabíem si posar-la al disc per por a que ningú entengués res però ens feia tant riure que no vam poder evitar-ho. De fet, anava a ser el single del disc però al final no jajjaj.

Així per fer-la més suportable l’hem acompanyat amb “Wedding Polka”, que és molt alegre.

Per cert, trobareu varies referències a aquesta lletra al videoclip de “Tot és part de ser un pirata”.

Petyr espavila, aixeca’t de la cadira
que ja són quarts de dotze i avui l’August fa anys
l’ocellison Saviola escolta dubstep amb gramola
i el petyrson dimitri es fa la de carlemanys

Pipi el breu El Poliorceta se’n va a la illa d’Staffa
i l’emperador Còmode a Timor Oriental
en Ferus Mustafov amb el Bendir treu molt de “forward”
i Alfons X el Savi esmorzant amb l’Avi Guineu

Petyr espavila, aixeca’t de la cadira…

El Genís va amb monocicle fugint d’una escalopendra
Practicant Silbo gomero amb el Khal Drogo fals
L’Amenofis diu dispensi a les ponències del simposi
i l’August va en tetrarodi, no ha agafat el Trolebus

Petyr espavila, aixeca’t de la cadira…

Modus operandi millor prestec lingúistic
Dumbleoscar i avogadro entrenen a l’escola TARR
Cant redoblat mol clau
per fer-se Bounces amb el Reason
birreta i patatones a la plaça del sol.

Petyr espavila, aixeca’t de la cadira…

Jejejejejejejeje icsde iolo lol saludos
mol camine amb l’octobasso Corvus Corax millo grup
l’egagropilson potassi passeja un Amargasaurus
i el senyor Kaminari fa un palíndrom a la Vnag

Petyr espavila, aixeca’t de la cadira…

Franz Lang i Mark Panofler van baixant per el carrer Mandri
i escriuen Tell Me Ma amb l’Arquimandrita Serafí
Cafe de bon matí perque si no no sóc persona
i el Pony Pizzella ven peyote a Tennesuuu

En aquesta cançó hem volgut emocionar. I no de qualsevol manera sinó usant els cants guturals com una eina expressiva al servei del sentiment i no com una simple anècdota, com a From Erin to Tuva, al primer disc. La cosa és que a part de dir xorrades també sabem fer música bonica jope. 

Hem arranjat la cançó popular tuvana Daglarym usant recursos propis de les músiques de Mongòlia o Japó i l’hem vestit d’un so orquestral propi de les bandes sonores. Ho veiem com una evolució de la sonoritat que ja vam experimentar a Scarborough Fair. Percussions varies, secció de cordes i de flautes, textures harmòniques i ritmes tribals són algunes de les eines amb les que hem experimentat.

Talïgïrga čoraaštïŋ
Daglarïmnï saktïr men.
Tanïvazïm kadarčï
Taalančïg ïrlap keer.

Uyarančïg ïrïdan
Urug čaš šaam saktïr men.
Xayalarga öškü dozup,
Xalïp-maŋnap čoruur men.

Quan viatjo lluny,
sovint recordo les meves muntanyes.
Una dolça cançó de pastor,
que em recorda aquell temps.

Dolça balada trista,
memòries d’infantesa apareixen de sobte.
Com si fos de nou,
seguint les ovelles a la muntanya.

A Wild Trip és un set de dues tonades: Wild Fiddlers Rag del nord-americà “Big” Howdy Forrester i Trip To Windsor del canadenc Dan R. MacDonald. És una suma de músiques que viatgen a través de l’Atlàntic. 

Les sonoritats del ragtime, el blues i el swing es passen la pilota entre elles per desembocar en un clímax d’instruments melòdics de la música celta, amb una atmosfera d’un color pop molt propi de la música folk actual del Canadà. Instruments com el piano, la flauta travessera o les Uileann pipes fan aparició per primer cop en la nostra música. 

Les tradicions musicals que aquí es mesclen generen una sonoritat familiar i captivadora, com si fos una amigable trobada entre dos cosins no gaire llunyans. Inspirats per artistes com Unusual Suspects, Mark O’Connor, Sharon Shannon, la sèrie de la BBC Transatlantic Sessions o els directes del festival Celtic Colours, vam anar donant forma a aquest set.

Aquest és el tema que ha introduït els nostres concerts des de ja fa temps, i vam voler també que introduís el nostre disc. És un set compost pel jig The lark in the morning (de la qual no en sabem massa, més enllà que és un dels jigs populars en les sessions de música irlandesa) i el reel Rolling in the ryegrass (que sembla tenir el seu origen en la tradició oral de county Cork, a Irlanda, a mitjans del segle XIX).

Aquestes melodies ens han inspirat sempre molta verdor irlandesa i ens suggeria una imatge del sol sortint de bon matí, en un camp, amb els ocells cantant (els larks són alàudids, un ocell cantaire). Tant amb la il·lustració com amb els efectes de so, voliem aconseguir captar aquesta sensació de matí de camp irlandés. És la cançó que obre el disc, la cançó que obre els concerts, el matí que obre el dia… tot així com molt poètic. A més, vam fer un petit joc amb el tempo, que es va accelerant progressivament, per fer-la sonar el més semblant possible a com sona en directe.

La música tradicional irlandesa sol interpretar-se en “sets”, que són conjunts de tonades s’enllacen. Així es pot jugar amb els canvis harmònics i rítmics que hi ha entre peces, que solen constar de dues o més parts. En aquest cas hem volgut fer el joc amb el canvi entre un jig (dansa en compàs 6/8) i un reel (dansa en 4/4). 

Adrià Vila: Mandolina i bodhran
Ramon Anglada: Guitarra
Guillem Codern: Banjo
Martí Selga: Whistle
Miquel Pérez: Fiddle

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Johnny comes down to Hilo és un sea shanty (cançó de treball marinera) del que n’hem pogut esbrinar més aviat poc. Pel que sembla, la melodia és d’origen irlandès, però els versos són fragments de cançons de treball originàries dels camps de cotó del Mississippi barrejades amb trossos d’altres shanties i d’altres cançons populars. Això s’explica ja que els sea shanties provenien de cançons populars dels treballadors d’origen divers dels vaixells i moltes eren inventades sobre la marxa o barrejades entre si. Hilo és una ciutat de Hawaii que va tenir molta importància comercial a la segona meitat del segle XIX. Tot i això, tampoc ens ha quedat del tot clar que la cançó faci referència a aquesta ciutat, a alguna altra o a qualsevol altra cosa, ja que hilo és una paraula que apareix en molts sea shanties volent dir “fer”, “cantar”, “ballar” o com a contracció de paraules (high-low). A la il·lustració vam voler sortir-hi caracteritzats com a esclaus en un camp de cotó i amb el nostre tècnic Dumbleoscar com a cap de la plantació perseguint-nos amb una escopeta. A més, volent-ho barrejar amb la música irlandesa tradicional, hi vam afegir dos reels, Road to Errogie (escrita per Adam Sutherland) i Superfly (escrita per Kevin O’Neill).

I never seen the likes since I been born,
with a big buck sailor with the sea boots on,
“When Johnny comes down to Hilo,
Poor old man!”

Tornada:
Ah! wake her, Ah! shake her,
Ah! wake that girl with the blue dress on!
“When Johnny comes down to Hilo,
Poor old man!”

I love a little girl across de sea,
she’s a Badian beauty, and she says to me,
“Oh! Johnny come down to Hilo,
Poor old man!”

O, was you ebber down in Mobile Bay,
Where dey screws cotton on a summer day?
When Johnny comes down to Hilo,
Poor old man.

Have you ever seen de old PIantation boss
with de long tailed filly and de big black hoss?
“When Johnny come down to Hilo,
Poor old man!”

I never seen the likes since I been born,
with a big buck sailor with the sea boots on,
“When Johnny comes down to Hilo,
Poor old man!”

Adrià Vila: Mandolina i bodhran i veu principal
Ramon Anglada: Guitarra i veus
Guillem Codern: Banjo i veus
Martí Selga: Low whistle, flauta de bec soprano i veus
Miquel Pérez: Fiddle, culleres i veus
Óscar “Garru” Garrobé: Contrabaix
Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla
Il·lustració il·lustrada per la il·lustre Paula Castel

Tot és part de ser un pirata és una adaptació al català de Being a pirate, una cançó escrita pel cantautor canadenc Don Freed (1949). Being a pirate va ser publicada en un treball de 1992 que es deia Live ARR! i només va sortir en cassette, de manera que no hem pogut sentir-ne mai la gravació original. Nosaltres la vam descobrir al festival de sea-shanties de Falmouth (Regne Unit), on molts dels grups assistents la cantaven en format shanty (a cappella) i era una cançó recurrent a les cantades de les tavernes. En sentir-la vam pensar que la volíem fer amb el grup, però que si no adaptàvem la lletra no tenia massa gràcia, així que vam decidir “traduïr-la”.

La cançó versa sobre les vicissituds de la vida pirata, així que per a la il·lustració ens vam voler caricaturitzar com a pirates en un vaixell enfonsant-se. Per a la intro vam voler posar als pirates d’Astèrix i Obèlix a Bretanya, coneguts per la seva mala estrugança. Per a l’acompanyament de la cançó vam comptar amb el nostre estimat Cor Mariner El Pony Pisador per gravar cors, els cops a les taules i la fressa de taverna.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen la mà.
No podràs blandir un sabre per batre’t en duel
o si vols fer un motí al capità.
Hauràs de dur garfi i no tindràs dits
i el banjo no podràs tocar.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen la mà!

Tornada:
Tot és part de ser un pirata,
no es pot ser un pirata
amb totes les parts.

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li buiden un ull.
No podràs dur monocle, però sí un ull de vidre
i posar-lo les nits en remull.
Però si hi ha baralla hauràs de vigilar
que no caigui enmig de l’aldarull.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li buiden un ull!

Tot és part de ser un pirata…

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen el nas.
No podràs portar ulleres, i en un abordatge
d’encertar seràs incapaç.
Podràs no dutxar-te durant uns quants mesos
que la pudor no notaràs.
Ser un pirata és molt divertit, fins que a algú li trenquen el nas.

Tot és part de ser un pirata…

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li trenquen les dents.
Hauràs de menjar farinetes i sopes
si vols algun àpat calent.
No podràs mastegar, però si dur una dent d’or
que tampoc està gens malament.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li trenquen les dents!

Tot és part de ser un pirata…

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen un ou.
No podràs tenir fills però sí comprar un lloro
i que causi un bon enrenou.
Podràs ser un castrati, cantar molt agut!
I guanyar-te un petit sobressou.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen un ou!

Tot és part de ser un pirata…

Ser un pirata és molt divertit,
fins que a algú li tallen el peu.
Ja no tindràs peu, tampoc tindràs peu,
i a més, et faltarà un peu.
No tindràs dits del peu, perquè no tindràs peu,
i no podràs guanyar el campionat de tenir peu.
Ser un pirata és molt divertit fins que a algú li tallen el peu!

Tot és part de ser un pirata…

Tot és part de ser un pirata,
menys no ser un pirata,
que no és part de ser un pirata.

Adrià Vila: Fa el que pot
Ramon Anglada: Fa el que pot
Guillem Codern: La veu més aguda
Martí Selga: La més greu
Miquel Pérez: La que falta

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Efectes de so, fressa i cors enregistrats pel Marc Garcia i els membres del Cor Mariner El Pony Pisador a la Casa Groga
Masteritzat per Ferran Conangla

Una de les coses que ens venia de gust fer al disc era barrejar música irlandesa amb cant harmònic tuvà. Aquest set incorpora un fragment amb cant harmònic tuvà -de la república russa de Tuva, al nord de Mongòlia – un estil de cant gutural que a través de l’amplificació dels harmònics de la veu permet al intèrpret fer dues notes simultànies.

En el primer fragment podem sentir alguns dels estils de cant armònic més importants, com són el Khoomei i el Sygyt on s’amplifiquen els armònics aguts de la veu, creant un so similar a un xiulet. Mitjançant les modulacions i frasejos d’aquest xiulet els nòmades tuvans busquen imitar el xiulet del vent, el cant dels ocells o els xiuxiuejos de l’aigua brollant pels rierols, fet pel qual hem d’entendre’ls com uns estils de cants espirituals molt relacionats amb la natura. El domini d’aquesta tècnica de cant permet a l’intèrpret fer melodies amb els armònics, com podem sentir en la tonada.

A la segona part podem sentir el Kargyraa, un estil de cant completament gutural on s’amplifiquen els armònics greus de la veu, creant aquest so tan potent i ronc que els tuvans utilitzen per imitar el so dels iaks i per cantar el so de les muntanyes.

En quant a les melodies, Banish Misfortune (jig, trad. irlandesa) pren el nom de l’ús que se li donava a la melodia per eliminar els mals esperits i la mala sort, Cliffs Of Moher (jig, trad. irlandesa), s’anomena així per els penya-segats de la costa oest d’Irlanda (que apareixen a la il·lustració) on va ser recollida la melodia per primer cop. Per últim, Farewell to Ireland (reel, trad. irlandesa) és l’evolució d’una dansa escocesa del segle XVIII anomenada Highlander’s Farewell to Ireland.

Tocant aquest últim reel en un pub d’Irlanda, un senyor es va apropar a nosaltres i va insistir en que es deia Farewell to Erin i no Ireland, però segons els documents que la recullen, el nom Farewell to Erin correspon a una altra melodia. Erin és Irlanda en gaèlic. 

Adrià Vila: Mandolina i bodhran
Ramon Anglada: Guitarra
Guillem Codern: Banjo i khoomei
Martí Selga: Whistle i low whistle
Miquel Pérez: Fiddle

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Haul Away Joe és un sea shanty molt famós i que és especialment important per nosaltres perquè va ser el primer en que ens vam atrevir a barrejar sea shanties amb música irlandesa. Haul vol dir estirar i és una de les paraules d’a bord més freqüents en les cançons marineres. Normalment, que la paraula aparegui a la tornada indica que el shanty es feia servir per a aquesta tasca (estirar cordes per alçar veles, llevar àncores…). Hem acompanyat Haul Away Joe amb Fisher’s Hornpipe, una dansa originària del segle XVIII que suposadament pren el nom del senyor que la va escriure, un tal Fisher que encara no queda clar qui és (hi ha diverses teories). Els hornpipes són danses similars als reels, però amb l’origen en la tradició marinera, que es van fer molt populars a principis del segle XIX. També és molt comú com a fiddle tune en la música dels Apalatxes (old time, bluegrass). Originalment, el crit de la tornada diu “Haul!”, però nosaltres vam decidir canviar-lo per “Yarr!” perquè és un crit pirata i queda molt millor.

When I was a little lad and so my mommy told me
Away, haul away, we’ll haul away Joe
That if I never kissed a girl my lips would all grow moldy
Away, haul away, we’ll haul away Joe

Tornada:
And away, YARR!! Haul away, we haul away together!
Away, haul away, we’ll haul away Joe
And away, YARR!! Haul away, we haul for better weather
Away, haul away, we’ll haul away Joe

King Louis was the King of France before the revolution
Away, haul away, we’ll haul away Joe
But then he got his head cut off which spoiled his constitution
Away, haul away, we’ll haul away Joe

The cook is in the galley, boys, making duff so handy
Away, haul away, we’ll haul away Joe
The capitain in his cabin, lads, drinking wine and brandy
Away, haul away, we’ll haul away Joe

Hey can’t you see, the stormy clouds arising
Away, haul away, we’ll haul away Joe
Hey, can’t you see, the black clouds are gathering
Away, haul away, we’ll haul away Joe

Adrià Vila: Mandolina i veus
Ramon Anglada: Guitarra i veus
Guillem Codern: Banjo i veus
Martí Selga: Whistle i veus
Miquel Pérez: Fiddle, culleres i veu principal
Óscar “Garru” Garrobé: Contrabaix
Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla
Il·lustració il·lustrada per l’il·lustre Ra Paredes

Desembarca Jordi és una readaptació musicada de Leave Her, Johnny, un sea shanty cantat pels mariners de parla anglesa durant el segle XIX. Aquest shanty en concret, es solia cantar quan el viatge tot just acabava i tocava recollir el vaixell. Mentre buidaven l’aigua del vaixell a cop de galleda, netejaven o baixaven la càrrega de les bodegues cantaven tot dient “leave her Johnny, leave her”, entenent que es referien al vaixell que tot just es disposaven a abandonar. El dibuix representa a cinc joves descarregant un vaixell, mentre tres senyors fan el vermut en una taula d’un port pesquer.

Ens feia molta il·lusió fer una col·laboració amb els Port Bo, que és un dels nostres grups preferits, i barrejar els sea shanties amb les havaneres. Vam voler adaptar la cançó, portant-la a mig camí entre l’havanera i la balada irlandesa, i val a dir també que li hem donat un punt una mica més sentimental que la versió anglesa. A la versió original, sovint els mariners es queixaven de les condicions d’abord o es mofaven del capità o el cuiner.

Després de tant temps a bord d’un veler
Desembarca Jordi
Posa rumb a terra timoner
Que a casa volen que tornis

Tornada:
Desembarca Jordi, oh desembarca Jordi
Posa rumb a terra timoner
Que a casa volen que tornis

I ara que a alta mar ja no bufa vent
Recorda el teu poble i la teva gent

I canta feliç la tripulació
Tot plegant les veles del pal major

I ara que la calma ha arribat a bord
Recull el teu sou i baixem a port

Diguem-nos adéu i acabem el rom
S’ha acabat voltar i navegar pel món

Adrià Vila: Mandolina i veus
Ramon Anglada: Guitarra i veus
Guillem Codern: Veu i harmònica
Martí Selga: Aquí només canta
Miquel Pérez: Aquí només canta

Tercera i quarta estrofes cantades pel grup d’havaneres Port Bo, format per Carles Casanovas, Josep Nadal i Mineu Ferrer.

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Paddy lay back és un Sea Shanty (cançó marinera de treball anglosaxona) que explica la història d’un home que es gasta tots els seus diners en la mala vida i decideix enrolar-se en un vaixell per recuperar-los. Les estrofes expliquen les peripècies d’aquest mariner a bord del Sirius, i les tornades canten alguna cosa així com “Paddy, descansa, que demà de bon matí hem d’espavilar”. Les tornades també exclamen “Take a turn around the capstain heave a pawl!”, una frase marinera per donar-se ànims mentre feien girar el cabrestant, la politja emprada per hissar les veles o per aixecar grans pesos, com l’àncora. Els sea shanties són les cançons que es cantaven a cappella als vaixells per acompanyar i fer més lleugeres les feines d’a bord (en aquest cas, girar el cabrestant). Aquesta cançó hem volgut gravar-la en l’estil més tradicional, sense cap acompanyament.

It was a cold and frosty morning in December, (December)
And all of me money it was spent (spent, spent),
Where it went to Lord I can’t remember (remember),
So down to the shippin’ office went, (went, went),

Tornada:
Paddy, lay back (Paddy, lay back)!
Take in yer slack (take in yer slack)!
Take a turn around the capstan, heave a pawl!
All around ship, stations, boys, be handy!
For we’re bound for Valaparaiso ’round the Horn!

That day I heard there was a great demand for sailors (sailors!),
For the Colonies for ‘Frisco and for France (Oh, mondieu!),
So I shipped aboard the Haddock’s boat the Sirius (the Sirius),
And got paralytic drunk on my advance (‘vance, ‘vance),

Now I joined her on a cold December mornin’, (the morning!)
A-frappin’ o’ me flippers to keep me warm. (yoreleí)
With the south cone a-hoisted as a warnin’, (a warning!)
To stand by the comin’ 0′ a storm. (llamps i trons!)

Now some of our fellers had been drinkin’, (been drinkin’)
An’ I meself wuz heavy on the booze; (nit bus!)
An’ I wuz on me ol’ sea-chest a-thinkin’ (a thinkin’?)
I’d turn into me bunk an’ have a snooze.

I woke up in the mornin’ sick an’ sore, (soooooore)
An’ knew I wuz outward bound again; (we’re bound again!)
When I heard a voice a-bawlin’ at the door, (the door?)
‘Lay aft, men, an’ answer to yer names!’ (YARR! Aixequeu-vos!)

Adrià Vila: Fa el que pot
Ramon Anglada: Fa el que pot
Guillem Codern: La veu més aguda
Martí Selga: La més greu
Miquel Pérez: La que falta
Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla
Il·lustració il·lustrada per l’il·lustre Ra Paredes

El Concili Cefalòpode a Malgrat de Mar és una adaptació de Ich Wünsch’ Mir Eine Jodlerbraut, escrita per Toni Sülzbock i Max Reindl per a l’il·lustre intèrpret Franzl Lang. Va aparèixer a l’àlbum Der Königsjodler, (1961) un dels primers discs de música yodel gravats a Europa. El yodel és una forma de cant on s’alterna el falset amb veu de pit. Molts experts situen el seu origen als Alps suïssos però es discuteix si el yodel prové dels cants tribals d’algunes zones dels EUA, on també té molta importancia. Altres defensen que va arribar amb els immigrants germànics de Pennsylvania al segle XIX. En tot cas, el yodel és una forma de cant que a part de la música germànica es pot trobar a la música country, la música de hawaii o música india. Franzl Lang (Münich, 1930 – 2015) és considerat l’intèrpret de yodel més important de tots els temps. Conegut com Der Königsjodler (El Rei del Yodel) va ser un autèntic pioner i algunes de les seves cançons són ara clàssics del yodel germànic. No cal dir que El Pony Pisador li professem una admiració profunda i per això vam versionar una cançó seva. Com que no vèiem gaire clar com traduïr una cançó de l’alemany, vam fer una lletra sobre cefalòpodes que es reuneixen a Malgrat de Mar per debatre, però sempre acaben cantant yodel.

Quan s’escalfa l’aigua i arriba l’estiu
I a les nits comença a clarejar
Totes les bestioles surten del seu niu
A les costes de Malgrat de Mar

Es troben per les roques vora l’espigó
I debaten sobre el món marí
Que la música els agrada molt a tots
Però sempre els porta a discutir

I aquest matí els pops han dit – yodel
Que volen poder cantar a la nit – yodel
Que ells no necessiten descansar – yodel
I en tot cas ja dormiran demà – yodel

I cada any passa el mateix, mai no es posen d’acord
Fins quan poden fer soroll els animals del port

I malgrat la llarga discussió – yodel
No han pogut trobar a cap solució – yodel
I al final s’han posat a cantar – yodel
Que ja n’hi ha prou de discutir sobre un tema tant vulgar
en el concili cefalòpode a Malgrat de Mar

Yodel

Si baixes per les costes prop del litoral
O vas a la platja cap al tard
Podràs veure cantar tots aquells animals
Nàutils, sèpies, pops i un calamar

Però avui els peixos s’han queixat – yodel
Que sempre que canten tots plegats – yodel
Només cal que n’hi hagi dos o tres – yodel
S’omple tot de tinta i no es veu res – yodel

I pobres bestioles ells no ho fan expressament
Però ser un cefalòpode pot ser un inconvenient

Malgrat la llarga discussió – yodel
No han pogut trobar cap solució – yodel
I de nou s’han posat a cantar – yodel
Perquè és inutil discutir sobre un tema tant vulgar
en el concili cefalopode a Malgrat de Mar

Yodel

Adrià Vila: Anava a cantar però al final no
Ramon Anglada: Guitarra
Guillem Codern: Veu principal i yodel
Martí Selga: Contrabaix de pops
Miquel Pérez: Caixa i plats
Carles Escrig: Acordió
Claudi Cuxart: Flauta travessera
Cesc Morell: Clarinet
Oriol Escolano: Trompeta
Román Sánchez: Trombó
Bernat Jamal: Bombo
Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Caixes i contrabaix de pops enregistrats El Llimoner Verd.
Masteritzat per Ferran Conangla
Il·lustració il·lustrada per la il·lustre Mar Mascaró

The leaving of Liverpool és una cançó tradicional amb un origen una mica borrós. És la història d’algú que deixa la persona que estima a Liverpool per dirigir-se a California. Tant el Regne Unit com els EUA han estat poblats per migrants irlandesos, i aquesta cançó forma part de la tradició oral irlandesa i ha estat interpretada per molts grups. És una de les cançons que van inspirar-nos, fa ja uns anys, a muntar el grup.

El port de Liverpool era un dels punts de partida més comuns per sortir d’Anglaterra, i el moll de Prince’s era d’on sortien els vaixells trans-atlàntics. El Davy Crockett fou un vaixell real: un clíper, un tipus de vaixells molt ràpids utilitzats al segle XIX. El vaixell va arribar al port de Liverpool al 1863, comandat pel capità John A. Burgess.

A més, ens vam permetre un petit luxe i vam introduïr una mica de barbershop music. Els barbershop quartets eren quartets a cappella que es van posar molt de moda als Estats Units durant els anys 40.

Fare the well to you, my own true love
I am going far, far away
I am bound for California
But I know that I’ll return some day

Farewell to Prince’s Landing Stage
River Mersey, fare thee well
I am bound for California,
A place I know right well

Tornada:
So fare thee well, my own true love
For when I return, united we will be
It’s not the leaving of Liverpool that grieves me
But my darling when I think of thee

I am bound for the Yankee sailing ship
Davy Crockett is her name
And Burgess is the Captain of her
And they that say she’s a floating hell

So fare thee well…

Me ship is on the harbour, love
And I wish I could remain
But I know it will be a long, long time
Till I see you again

So fare thee well…

Adrià Vila: Mandolina i bodhran i veus
Ramon Anglada: Guitarra i veu principal
Guillem Codern: Banjo, harmònica i veus
Martí Selga: Whistle i veus
Miquel Pérez: Fiddle, culleres i veus

Oscar “Garru” Garrobé: Contrabaix

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Miner’s Life (o Miner’s Lifeguard) és una cançó popular dels sindicats miners nord-americans del segle XIX. Es tracta d’una adaptació de Life Is Like A Mountain Railroad, una cançó religiosa protestant de la època, que té l’origen en l’himne gal·lès Calon Lân. La majoria de cançons de sindicats miners de la època són versions amb lletres reivindicatives de melodies conegudes de cançons religioses i altres melodies que tots els miners podien conèixer.

La tornada és un cant a la unió minera: diu als miners del sindicat que no escoltin les històries dels amos, que vigilin els seus sous i tinguin els ulls sobre les balances. Aquesta última frase es deu al costum que tenien els amos de les mines de treure carbó dels carros abans que els miners poguéssin fer-ne el recompte per haver-ne de pagar menys.

Miner’s Life is like a sailor’s,
Onboard a ship to cross the waves,
Every day his life’s in danger
Still he ventures, being brave.
Watch those rocks, they’re falling daily,
Careless miners always fail;
Keep your hands upon your wages
And your eyes upon the scale.

Union miners, stand together,
Do not heed the owners’ tale,
Keep your hands upon your wages
And your eyes upon the scale.

You’ve been docked, and docked again boys,
You’ve been loading two for one,
What have you to show for working
Since your mining day’s begun;
But worn-out boots, and worn-out miners,
Lungs of stone and children pale,
Keep your hands upon your wages
And your eyes upon the scale.

In conclusion, bear in memory,
Keep this password in your mind,
God provides for every miner
When in union they combine;
Stand like men, and linked together
Victory shall for you prevail;
Keep your hands upon your wages
And your eyes upon the scale

Adrià Vila: Fa el que pot
Ramon Anglada: Fa el que pot
Guillem Codern: Veu principal i la veu aguda
Martí Selga: La més greu
Miquel Pérez: La que falta

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Aquest set està format pel vals The South Wind (An Gaoth Aneas, en gaèlic) i el reel Mason’s Apron. The South Wind va ser escrita al segle XVIII per Freckled Donal Macnamara, que enyorava la seva terra a county Mayo, a Irlanda. Mason’s Apron és un reel originari d’ Anglaterra, que es va fer molt popular a Irlanda. En les primeres versions recollides a principis del segle XX consta només de dues parts, però és molt habitual fer-li variacions i algunes s’han fet tan populars que ja formen part de la propia melodia. Nosaltres ens hem permès el petit luxe d’inventar-ne una.

Aquest set és especial perquè, d’una banda, The South Wind és la primera peça lenta que hem fet mai, i de l’altra, Mason’s Apron és un dels nostres reels preferits, amb el que vam tenir molts èxits en el nostre viatge a Irlanda. Per això a la il·lustració apareixem caracteritzats com els instruments que ens vam endur de viatge, en un pub a punt de beure unes pintes de cervesa. El nom fa una misteriosa referència a la masoneria de la qual se’n sap poc, així que ens vam conformar amb que el contrabaix que ens porta les cerveses portés un davantal. A més, al quadre hi ha un submarí en homenatge al nostre veu-subwoofer Martí Selga, també conegut com l’inefable pirata Submartí Barret D. Porrus.

Adrià Vila: Mandolina i bodhran
Ramon Anglada: Guitarra
Guillem Codern: Banjo
Martí Selga: Whistle
Miquel Pérez: Fiddle

Enregistrat i mesclat per Óscar López a.k.a. Dumbleoscar a Input Studio.
Masteritzat per Ferran Conangla

Scarborough Fair és una balada medieval anglesa molt popular, que a l’edat mitjana era interpretada per bards itinerants. A la lletra, es demana a l’oient que encarregui a una persona que està a la fira de Scarborough una sèrie de tasques impossibles, per recuperar l’amor de qui la canta. Tot i que la cançó és d’origen medieval, la seva popularitat ha estat tanta al llarg de la història que les versions que s’han recollit varien en l’estructura, les tornades o fins i tot la localització de la fira. La versió que hem interpretat és actualment la més coneguda, ja que Simon & Garfunkel la van convertir en un èxit el 1968, originària del segle XIX. La fira de Scarborough (Yorkshire) era una fira anual que es va cel·lebrar entre els segles XIII i XVIII. En aquesta cançó vam comptar amb la col·laboració de la Irene Ferioli i l’Anna Godoy, amb qui vam treballar conjuntament per fer un arranjament amb arpa.

Are you going to Scarborough Fair?
Parsley, sage, rosemary & thyme
Remember me to one who lives there
He once was a true love of mine

Tell him to make me a cambric shirt
Parsely, sage, rosemary & thyme
Without no seams nor needlework
Then he’ll be a true love of mine

Tell him to find me an acre of land
Parsely, sage, rosemary, & thyme
Between the salt water and the sea strand
Then he’ll be a true love of mine

Tell him to reap it in a sickle of leather
Parsely, sage, rosemary & thyme
And to gather it all in a bunch of heather
Then he’ll be a true love of mine

Are you going to Scarborough Fair?
Parsley, sage, rosemary & thyme
Remember me to one who lives there
He once was a true love of mine.